Petit conte al tren nocturn amb destí Moscú

Un període de frustracions sentimentals la va fer comprar els bitllets d'avió a Rússia de forma precipitada. De camí a l'aeroport una notícia altera el seu present i la desvetllarà del somni immediat. L'excusa del viatge és el retrobament amb un vell amic de l'adolescència. Només aterrar es veu immersa a l'era comunista: l'aeroport i els autobusos que porten al centre semblen de la Segona Guerra Mundial. Els edificis altíssims, uniformes i amb petites finestres. De cop, siluetes d'imperialisme: restaurants de menjar ràpid, botigues de roba de luxe i cotxes cars. Al metro tothom fa silenci. La ciutat on es va iniciar la Revolució d'Octubre manté les ombres de Lenin i Stalin. Només arribar, una dona russa amb família a Alacant la guia cap a l'estació on es retrobarà amb el seu amic. Amb amabilitat li paga el bitllet. 

Els dos dies posteriors recordaran, ella i el seu company, mil històries de les bogeries de joventut. Als matins aprofita per visitar la ciutat: palaus, grans avingudes, esglésies, canals i dies molt llargs. Durant el mes de juliol la ciutat no dorm, el sol l'acarona fins a la mitja nit. Pentinats recargolats, llargues esperes, respostes brusques i de vegades un gest afectuós. Porta uns dies ens els que no aconsegueix dormir. El cap li dona voltes. Pensa i sent el passat, gaudeix del present i dubta sobre el futur. S'acomiada de la ciutat diumenge a la nit. L'encarregat de l'hostal, un noi de Zimbabwe, li escriu una postal de comiat. 

Una vegada a l'estació, sent l'ànsia de conèixer la gran capital russa. A l'espera del seu tren assumeix el present i les coses que estan per venir. Després de dues hores arriba el tren.  S'apropa a la via on hi ha la cap d'estació que es mira el bitllet i li diu alguna cosa en rus mentre assanyala la direcció contrària. Un noi, des de dintre del tren s'ofereix a traduir: el bitllet no és vàlid si no ha estat imprès a l'estació. El noi li aconsella que corri o perdrà el tren. Ella ho fa, demana ajuda a un guarda que la guia fins la finestreta correcta. Una vegada allà, la venedora de bitllets, amb una tranquil·litat un tant desesperant l'imprimeix. De tornada, sent el xiulet que avisa que el tren abandona l'estació. Arriba just a temps a l'últim vagó. El noi traductor l'aplaudeix. 

Comença el viatge d'aproximadament set hores. Ha de creuar el tren, ja que ha adquirit un bitllet a tercera classe. Camina deixant enrera els aires acondicionats i els compartiments espaiosos per a endinsar-se a una realitat més propera: famílies sopant al voltant d'una petita taula, llits apretats, senyors amb pijama, vodka, nens jugant i menjar casolà. Després de demanar ajuda a la revisora arriba al seu llit. Un tant desconcertada procura fer- se lloc entre les maletes i els trastos de la família veïna. Una senyora s'aproxima per a facilitar-li els llençols i el coixí. Amb prou feines pot ajustar el matalàs al lloc corresponent. De sobte, un noi que estava al llit del davant s'aixeca i li ofereix ajuda. Ella es nega. El noi, sense dir paraula, somriu i li proposa preparar-li el seu. Finalment ella accepta. L'observa mentre descorda el petit malalàs i estira els llençols amb delicadesa. Mentrestant ella es fixa en un barret que té penjat al seu llit i es pregunta si serà militar. Això la tira enrera. A sobre del coixí veu una petaca i moltes targetes que no aconsegueix llegir. Quan el noi acaba, ella torna a la seva llitera. L'observa de lluny i produint-li certa curiositat. S'estira i comença a llegir. 

Al cap d'una estona apareix la revisora ben uniformada i la crida per a comunicar-li alguna cosa en rus. Ella s'incorpora i intenta deduir què vol dir. El noi i la revisora comencen a dialogar. Dedueix que és ella la que no es troba al lloc correcte i que ha de canviar-se a un seient. Ell segueix conversant i diu a la revisora que serà ell el que es canvii mentre comença a recollir les seves coses. Finalment la senyora li demana que pagui els llençols i el coixí i així tots dos podran quedar-me allà on son. Ella busca monedes, però el noi torna a avançar-se i paga. Se sent molt sorpresa per tanta amabilitat i li agraeix amb paraules i un somriure. Ell li torna el somriure i assenyala el llit i diu que descansi tranquil·la. Aquesta vegada fa servir l’anglès. Ella segueix amb la lectura del llibre de Patti Smith. S'adorm. Els crits de: següent parada: Mockba; la desperten, s'aixeca ràpidament i recull totes les seves coses. Salta del llit. El noi segueix dormint. El tren s'atura i abans de baixar l'observa per última vegada i li xiuxiueja: moltes gràcies per tot. Segueix descansant.

Una vegada a Moscú recorrerà els carrers i els edificis emblemàtics de l'era soviètica: mausuleu de Lenin, les set germanes, la seu del KGB, el Kremlin, la casa dels sindicats o l'avinguda Karl Marx.  La plaça roja l'emocionarà i el museu d'art modern la farà vibrar; però sempre recordarà la gentilesa i cura d'aquell desconegut en el tren nocturn amb destí Moscú.