Colòmbia: Cartagena
Últims dies a Cartagena. Del dia 39 al 44.
Només aterrar em sembla preciosa. És la capital del departament de Bolívar. El seu centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat al 1984. La ciutat està dividida en barris i formes de vida ben diferenciades: centre històric o ciutat emmurallada, Getsemaní i la zona comercial o de negocis coneguda com el Laguito o Bocagrande són les més destacables.
Prenc un taxi que em porta al centre. Fa molta calor però resulta agradable. Entro a la zona emmurallada per la Torre del rellotge. Passejo mentre entro en un parell de botigues. Llegeixo que òbviament aquesta zona és la més cara. M'aturo davant d'un hostel molt maco. És el blue house hostel i està situat al Parque Fernández Madrid on hi ha l'església de Santo Toribio. M'encanta només entrar. Intento negociar però sé que és el més econòmic i cool que puc trobar. El personal és molt agradable. M'acomodo en una habitació compartida amb un xilè i dos alemanys. Em sento emocionada per tot i tan poc que queda per viure d'aquest viatge. A aquesta última parada serà un retrobament, amb Jorge, Laura i les noies d'IAP, la gent de l'Associació del Catatumbo i demés. El cabildo de la Juventud convocat pel moviment Marcha Patriótica tindrà lloc el 24, 25 i 26 d'agost. S'esperen 10.000 joves colombians que discutiran temes com ara la pau, reconciliació, solidaritat i justícia social en diverses taules de debat. A més, la jornada inclourà la presentació d'artistes, com ara el cantautor cubà Pablo Milanés o la xilena Evelyn Cornejo.
Em retrobo amb Jorge al Laguito, i també amb amics de la Laura i d'aquest. Al sortir del casc antic me n'adono d'on sóc i que cal vigilar. Ens desplacem cap a la meva àrea i passegem per la ciutat antiga: cases colonials impressionants, l'església i el convent de San Pedro, la casa de l'Aduana, etc. El fet d'esperar més del que rebo em crea certa frustració. M'apropo a la zona del Laguito on ell es queda. Em presenta a alguns dels seus companys i després d'un petó torno en buseta amb un d'ells ben entrada la nit. Aquest em convenç per a visitar-lo a la seva universitat al dia següent. Una vegada al hostel converso amb el recepcionista que m'explica la seva vida amorosa. Hi ha molts mosquits.
Al obrir els ulls al matí següent em trobo a un noi alemany molt guapo que em desitja bon dia. Xerrem mentre em vaig despertant. Me'n adono que la seva manera de pensar és força diferent a la meva, principalment en temes socials. Agafo un taxi per a anar a una botiga específica a un centre comercial.
La resta de dies em quedaré a la zona del Laguito on es queden els organitzadors del Cabildo. Conec a força gent i encara que, sovint, em sento perduda, m'integro tant com puc. Julio, Che i Sebastian em resulten de gran suport. Tinc un petit ensurt amb una noia que no està d'acord amb la meva presència a la casa. Finalment tot s'arregla. Gràcies a Jorge participaré a l'esdeveniment aportant fotografies. Busquem imatges que mostrin la realitat de Cartagena: retrats, histories de vida, oficis, detalls, símbols, escrits, etc.
Són dies plens d'activitat. No descanso gaire. Nits en blanc. Reunions, reunions i reunions. Tothom pendent de l'arribada dels autocars. Reubicació a un nou hotel (amb vistes espectaculars). Concerts especials al terrat. Afloren sentiments. Fotografies de bon matí. Gaudir d'un vi amb conversa a una plaça de Getsemaní. Caminades. Em sorprèn el sentir dels joves en relació al procés de canvi polític. L'espai és ple de pancartes, cartells; tot encetat. Degut a diversos inconvenients per a la celebració de l'esdeveniment, polítics principalment, l'estrès incrementa.
A un dia del gran esdeveniment. Matí mogut. Un campament de col·laboració. El timbre de la porta no para de sonar. Tothom en converses telefòniques intentant concretar, establir, organitzar els autobusos, les arribades, tot. Cada vegada hi ha més gent a l'apartament. S'olora sentiment a protesta, de moviment, d'insatisfacció, de ganes... Tot s'allarga. Apareixen dificultats. Twitts, publicacions, notes de premsa, etc. Barranquilla, Santa Marta, Bogotá, Medellín, Cartagena. Em queden tres dies i respiro un ambient que em costarà abandonar.
Tot i viure moments màgics, compartint cançons, carícies, son i somriures; no acabo de sentir-me tranquil·la i feliç. Em falta molt. Així que el retrobament amb la Laura i l'Ana, i sorprenentment d'una noia que coneixia de Barcelona, em porten aire fresc al dia a dia. Així és que la meva última nit dormo al hostel d'elles, prioritzant el meu benestar per davant de les tasques encomandes. Xerro amb la Laura fins que ens adormim. Dormo ben tranquil·la.
Al dia següent intento aclarir i arreglar la situació que s'havia desencadenat aquests dies, i encara que no satisfeta al 100 per cent em sento millor. L'últim dia ens el prenem (les noies i jo) amb calma: platja, còctels, fotos, taules de diàleg i dinars. A mitja tarda decidim què farem pel meu comiat. Finalment ens dirigim al castell San Felipe de Barajas on hi haurà concerts. Quedo amb Jorge i allà em retrobo amb alguns dels seus companys que volen passar la última nit amb mi. Em deixen triar. Caminem i caminem i finalment ballem a una discoteca durant un parell d'hores. Em sembla increïble la idea de marxar quan en aquell moment no canviaria res. Petons, llàgrimes, adéus, i drama, molt de drama. M'acomiado i marxo amb el Jorge a la platja. Passem l'última hora allà, acomiadant-nos. Torno a per la maleta. Alguns dormen. Sinceritat, explicacions, tristesa i abraçades i un fil que lliga les nostres mans. El fil no es trenca fins l'últim segon abans de partir.
Em quedo amb la gent increïble, generosa, valenta, decidida, divertida i amable que he conegut i la força que desprenen per a aconseguir justícia, igualtat i pau; una lluita política i social des de l'arrel.
Mil emocions floreixen després de viure grans esdeveniments. Deixar fluir. Permetre que entrin dintre i alliberin els sentiments. Deixar-ho anar. Assimilar els canvis que redibuixaran la teva persona. Resituar-se i revalorar el que realment val la pena. Per continuar cal aturar-se. Plors, somriures, amor, noves amistats, vincles i pèrdues.
"Este cuento recién ha comenzado"
