Santa Marta

Dies 33 i 34.

Arribem a mig matí a Santa Marta. Observo presència militar a les carreteres, inclús algun tanc. M'agrada i mentiria si negués la necessitat de civilització que tenia. La meva condició física empitjora per moments, així que em prenc el dia per recuperar-me. Insolació i mal d'estómac. Solitud, bon menjar, dutxa, lectura i bugaderia. Visito el cafè de davant del hostel. Petit, acollidor i força europeu. 

Santa Marta és la segona ciutat més antiga de Sudamèrica. Està situada entre Sierra Nevada i el mar del Carib. 

Al dia següent em proposo trobar-me millor. Així que em llevo amb energia per descobrir la ciutat. M'acompanyen  els brigadistes. Visitem un petit mercat d'artesania i souvenirs i em faig amb un barret blanc de palla. Agafem una buseta fins a Taganga. Allà passem el dia. És un lloc amb encant encara que la sorra no resulta molt neta. Està envoltat de muntanyes i petits arbres i arbustos. Dino arròs amb camaron. Realment espectacular. Resto a l'ombra el màxim temps que puc. 

A la tarda ens desplacem a playa grande passejant per un camí de bosc. Hi ha presència policial. Al arribar el sorprèn un cartell on es llegeix que el govern de ses illes Balears subvenciona un projecte mediambiental allà. El sol fa ressaltar cada petit racó de la cala.

Les cabanes de palla situades a dalt de la muntanya resulten encantadores. Nedo i observo la tranquil.litat. Coneixem al tercer basc del viatge. Estudia a la universitat de Xile i m'explica la situació d'indignació del sector estudiantil. Un policia ens comenta que seria convenient marxar ja que el camí de tornada en pocs moments es tornarà perillós. Fem cas. Una vegada a Santa Marta ens deixem endur pels seus carrerons. Bereno una poma per a calmar l'estómac. Visitem la catedral, el casc antic, la zona comercial i algun bar. M'agrada aquesta ciutat. S'acaba l'últim dia que compartiré amb els brigadistes. Sento ganes de començar la nova part del meu camí.