Primera part al Catatumbo

Dies del 19 al 22. 

Agafem l'avió molt d'hora al matí. Em pregunto com anirà el viatge amb els brigadistes Victòria i Manel. 

El Catatumbo és una regió situada al nord-est i que pertany al Nord de Santander. Geogràficament es divideix en 3 zones: Catatumbo alt, mig i baix. La població presenta alt índex de pobresa: No tenen cobertes les necessitats bàsiques. No tenen garantida l'aigua potable. Hi ha deficiència en els serveis públics. Manca d'infraestructures.

Als anys 80 va haver una forta introducció del cultiu de la coca degut a la poca rendibilitat d'altres conreus. Era i segueix sent l'opció més real de subsistència ja que el transport és molt car i el mal estat de les vies terrestres dificulta el comerç. A més, l'estat no destina cap ajuda als camperols. 

És una zona amb alta riquesa natural, com ara petroli, carbó i d'altres minerals. Als anys 90 l'arribada dels Paramilitars AUC (Autodefensas Unidas de Colombia) amb un fort lligam amb l'Estat colombià i les empreses nacionals i multinacionals va desencadenar una forta onada de violència i terror amb la finalitat de desplaçar als camperols i apropiar-se de les seves terres. 

Tota aquesta situació ha generat més de 10.000 execucions extrajudicials, més de 600 desapareguts, més de 100.000 desplaçats, tortures, abusos sexuals, entre d'altres atrocitats. 

Arribem a Cúcuta on ens reben a l'aeroport. Descansem a la casa d'ASCAMCAT (Asociación campesina del Catatumbo). Ens conviden a un gran esmorzar i després d'una dutxa ràpida marxem de camí a San Pablo. Ens acompanya Olmer, el qual serà el nostre responsable a terreny. Ens espera un llarg viatge en taxi que continuarà al dia següent.

ASCAMCAT és l'associació camperola del Catatumbo que defensen els DDHH dels camperols i camperoles del territori. Treballen per a enfortir l'organització, formació i criteris polítics de la població regional. Impulsen la constitució de la Zona de Reserva Camperola (ZRC) com a alternativa de pau, desenvolupament i vida digna. Amb aquest s'eradica el cultiu il·lícit i es fomenta la protecció i drets dels camperols i camperoles.

A mig camí, ens reunim amb Adriana i Néstor, advocats del Col·lectiu Luis Carlos Pérez. Impressiona la bellesa d'ell i ell resulta molt simpàtic i divertit. De seguida ens hi fem. Hem de canviar de rumb degut a un cotxe bomba que es troba a la carretera principal. Un llarg camí en jeep en el qual degut a la pèrdua de benzina constant viatgem amb un mocador al nas i la boca. Comença a fer-se de nit. Patim un contratemps i cal empenyar el vehicle durant una estona. Finalment arribem ja entrada la nit.

A Aserrío, Teorama serà un dia per a la recol·lecció de denúncies i la seva documentació. En un inici, l'advocada explica les normes del dret penal en relació amb les persecucions, detencions, execucions, captures legals o flagrancia. 

Gravem diversos casos particulars. La majoria dels camperols que assisteixen a la reunió han estat empresonats amb anterioritat. Expliquen les seves experiències de maltracte per part dels militars. La calor resulta insuportable. 

Al dia següent repetim la mateixa acció al Tarra. A part del col·lectiu Luis Carlos Pérez també assisteix Humanidad vigente. La majoria de denúncies són referents a la base militar que hi ha al casc urbà; des de les granades que han esclatat a prop, la no identificació dels militars, el perill durant les nits, etc. A la zona hi ha 10.000 militars. Entrevisto a l'alcalde i intento fer alguna qüestió que el comprometi; referent a les denúncies per part de militars i el seu reconeixement i altres relacionades amb la base militar. Ell no deixa de repetir que hagués estat millor entrevistar-lo al seu despatx. Ens dirigim a l'hotel i descansem. Gaudeixo d'un llit gran només per a mi. Després de sopar prenem un gelat a la plaça del poble mentre en Néstor i en Manel ens expliquen anècdotes de la seva vida. Adriana i jo marxem a l'hotel. Els carrers s'inunden d'aigua i comprenc el nivell de perill de la zona quan Adriana s'espanta al veure que els nois no han tornat encara. Finalment a les 2 de la matinada tothom dorm.

El Tarra és una població d'alt conflicte armat. Em sorprenen les pintades a les parets, en general de les FARC. A la ràdio es repeteix constantment l'eslògan "Desmovilizate". Les guerrilles FARC-EP i ELN tenen un presència molt marcada en la regió des dels anys 80. També d'altres com EPL. Les diverses accions militars d'aquests últims anys ha colpejat militar i psicològicament a les tropes oficials, afectant els interessos de l'Estat. Els grups insurgents han comès infraccions al Dret internacional Humanitari, fent ús de mètodes de guerra que afecta a la població civil.

A la tarda ens acomiadem d'Adriana i Néstor i marxem cap a Ocaña. Tornem a patir un ensurt a la via de sortida, aquesta vegada degut a un camió varat. Pel camí trobem uns conductes de petroli, els quals, ens expliquen, que són bombardejats una vegada a la setmana per la guerrilla. És la seva forma de resistència davant l'espoli dels recursos naturals de la zona. L'extracció de petroli ha deixat un gran impacte ambiental, amb la desforestació i pèrdua de gairebé 200.000 ha. de bosc, contaminació d'aigua, pèrdua de biodiversitat i una amenaça al poble Barí.

Arribem a Ocaña. Passejo amb la Vicky per tal de fer-me amb unes pantaneres. Ens tornem a reunir amb Ana i Laura. Trobava molt a faltar a aquesta. Sopem pollastre amb patates i m'adormo xatejant amb el mòbil.

Al dia següent assistim a una Junta patriótica departamental. Allà ens trobem a Jnh, directiu de l'associació de camperols del Catatumbo, el qual posteriorment l'entrevistaré. Està sota ordre i captura. Al comité patriòtic participa l'Asociación campesina, Movimiento de víctimas de crimen de estado, l'Asociación estudiantil, comisión de Paz i COPAN. 

Estem a un poblat a les afores d'Ocaña. Comença a ploure i ens dividim en dos grups per a dinar. Em quedo amb els dos brigadistes, Olmer i uns companys seus. Durant el dinar la conversa és del tot interessant i trèiem la càmera per a documentar-la. Fem diverses entrevistes. A la tornada ens perdem i caminem pel camp diverses hores. Porto les pantaneres i comencen a molestar-me. Finalment arribem a la ciutat on sopem uns creps. Tenim una petita discussió degut a l'hora d'arribada i m'espanten quan m'expliquen que hi ha toc de queda a la nit. Comparteixo habitació amb tres persones i resulta tot un espectacle a la matinada. Un ronca, l'altre parla sol i l'altra s'aixeca. M'adormo com puc.