Parque Nacional de Tayrona
Dies 35 i 36.
Em llevo força millor i amb ganes de seguir descobrint el territori. Comença la marxa sola i estic impacient. Esmorzo i reservo un vol cap a Medellín. L'autobús cap a Tayrona surt en una hora. Enllesteixo tot i m'acomiado dels meus companys d'aventura. A l'autobús ja em toca discutir amb el conductor que està disposat a pujar-nos el preu. Comparteixo el viatge amb una parella de Suïssa i tres amics d'Alemanya. Amb ells m'uniré durant els propers dies.
Arribem a Cañizares i després de pagar una entrada força elevada ens endinsem al Parc Natural. Quan porto mitja hora de camí per la selva lamento no haver deixat l'equipatge a Santa Marta. Després d'una hora arribem a Arrecifes, primera parada. Em falta aire, aigua i força. Em motiva el fet de saber que hi ha una platja espectacular esperant-me. Ens aturem un moment i preguntem preus. Compartim aigua i alguna cosa per portar a la boca. Decidim seguir el camí fins a Cabo de San Juan del Guía. Una hora més de camí. Repasso que porto a la motxilla que pesa tant. 10 quilos és el que podré embarcar dissabte, ara mateix penso q carrego 100. Desconnecto mentre escolto alemany. De tant en tant em demanen traduir paraules al castellà. Descobreixo que els companys d'Alemanya també són mestres. Em quedo darrera i la Valerie, la noia suïssa, m'espera.
Arribem gairebé al migdia. Toca reservar hamaca. És a preu d'or. Dutxa i platja. Tot i estar ennuvolat resulta un paisatge increïble. Palmeres, sorra blanca i aigua turquesa. Nedo i em relaxo. Decideixo anar a caminar per les platges properes. M'acomiado dels companys fins a l'hora de sopar. Segueixo un camí de bosc fins arribar a l'altra platja. Em prenc moments on m'aturo i escolto la serenor i la màgia de la natura. L'altra platja està deserta. Passejo mentre em perdo en els meus pensaments. Solitud, onades, posta de Sol i mil contrastos de colors. A la tornada veig com els dos nois m'han esperat fins que tornés. Somric i marxo a la dutxa. Sopem tots plegats.
Xerrem i deixo estones en les que s'expressen en el seu idioma. El pollastre a la planxa em senta bé i noto com el meu estómac va recuperant-se. Ens trobem a un senyor del País Basc i els suïssos riuen remarcant la tendència ideològica dels nostres dos pobles. Ens adormim molt d'hora per tal de visitar Pueblito cap a les 6 del matí. A mitja nit una tempesta ens desperta. Observo des de la meva hamaca com Martin, un dels alemanys, lliga la meva motxilla perquè no es mulli. Li agraeixo entre somnis.
Al dia següent el despertador sona a les 5.30 h. Botes de muntanya, repel.lent de mosquits, càmera i roba de cotó. Comencem amb energia i aturant-nos al veure animalets. Intento no quedar-me enrere ja que sé per experiència que així em desmotivo i perdo el ritme. Pugem saltant pedres, rius i branques. Després de dues hores arribem a dalt. El paisatge és increïble: verd, humit, càlid, salvatge, màgic i únic. Hi ha un exemple de cabana on vivien els indígenes. Ens quedem una estona per l'indret. La tornada és fa més senzilla. A la tornada prenc una dutxa i me'n vaig a la platja. Jugo amb la sorra a la vora del mar mentre apareix el Sol. Una sensació molt agradable recorre el meu cos. Gaudeixo de les aigües del Carib.
Decideixo partir en llanxa cap a Taganga i així descobrir l'altra banda del parc natural Tayrona. Resulta molt car com tot aquí dins. Em proposo pujar a un punt elevat per a adquirir una bona imatge. A la cabana més alta trobo a l'home de Donosti que treballa per a Amnistia Internacional. Em mostra l'interior de l'habitació i trobo una mirada del paisatge del tot particular. Preparo tot i m'acomiado dels companys de trajecte. A la llanxa em marejo força. A l'arribada a Taganga descobreixo que m'he tornat a cremar la pell. Agafo una buseta fins a Santa Marta i m'allotjo al mateix hostal: Miramar. Bona cuina, econòmic, bugaderia, dutxa, Internet i bona companyia. Descanso i reservo el vol de Medellín a Cartagena. Escric, menjo i m'empastifo de crema. El noi del costat em pregunta si el que escric és Català i em demana si puc pronunciar-li. Demano un autobús per a les 4.30 de la matinada i poder arribar a l'aeroport amb temps. Descanso en una habitació compartida on trobo al noi que vaig conèixer a la platja de Taganga fa un parell de dies.
