Cap de setmana a Medellín
Dies 37 i 38
Al dia següent el despertador sona fins a les 4.00h. Intento no fer soroll i endreço la bossa. El conductor arriba a dos quarts. Increïble. Demano al recepcionista la roba estesa. La porta està tancada i hem de despertar a la dona encarregada de la bugaderia. Sota la pressió del conductor pesco les peces de roba a les fosques. Torno a perdre alguna cosa però marxo. Dormo a l'autobús fins a Barranquilla. Allà prenc un taxi no gaire econòmic però és una zona complicada i ja he viscut experiències difícils amb taxistes. M'emocionen algunes pintades que llegeixo al trajecte: "Més llibres, menys armes" i "No seremos más falsos positivos".
A l'aeroport tot surt bé: 10 kilos i mida justa per a l'equipatge de mà. Escolto alguna cançó de Shakira. Això si porto 2 pantalons i 2 jerseis de màniga llarga a sobre. Em permeten passar la crema del Sol i el xampú i em treuen les tisores. Cada vegada disposo de menys equipatge. Les agulletes a les cames es fan intenses. Encara em sorprèn l'actitud per a lligar dels colombians. És impressionant. Vaig mig adormida i m'espanta les bromes sobre la destinació del pilot d'avió: destí Cali.
Una vegada arribo a Medellín agafo un autobús seguit d'un taxi cap al Poblado. És la zona rosa: restaurants, cafès, hostels i sobretot molta tranquil·litat. És l'àrea més sol.licitada entre els motxillers. Demano allotjament a un hostel i està tot ple. Prenc un cafè i contacto amb Jorge que està a la ciutat amb uns amics per gaudir d'un partit de futbol. Em desplaço on son ells i m'uneixo a la seva habitació de 4.
De camí conec a dues noies que m'acompanyen un tros del trajecte. Em recomanen que sigui previnguda i que posi accent paisa. A l'arribar al centre intento caminar fins a trobar el hostel. Ningú sap la ubicació d'aquest per tant decideixo prendre un taxi. El taxista m'aconsella no passejar per certs carrers. Una vegada amb ells, tot i trobar-me força cansada visito a un amic del Jorge que viu al Molins Catalunya. Una vegada ells marxen al partit, em proposo descansar. Més tard, sortim a prendre alguna cosa però em sento un tant incòmoda degut a algun comentari. Se'm nota distant i Jorge pregunta. Poc després ens relaxem a l'habitació i m’adormo.
Al matí següent ells deixen la ciutat. Decideixo tornar al barri del Poblado on m'allotjo a un racó molt agradable. Gaudeixo de la tranquil.litat del barri. Tot està tancat ja que és festiu. Em ve de gust un dia segur, sense preocupacions i mil ulls. Dino a un vegetarià maquíssim. Passeig, cafè, lectura, escrits i poca cosa més. M'encanta l'energia que desprèn aquest lloc: bona gent, bona música, barbacoa, hamaques i temperatura idònia. Sona Bob Marley i somric. Què més puc demanar?
