Nous diàlegs de Pau a Colòmbia
El proper, 15 d’octubre, començarà el diàleg sobre la Pau a Colòmbia a la capital Noruega. El procés s’obre amb un cert grau d’escepticisme degut a que aquesta serà la cinquena vegada que s’intenta la negociació. Això no treu el nou cicle d’il·lusió i esperança que mostra aquest nou camí.
El passat 27 d’agost es va obrir i establir un nou procés de Pau entre el govern colombià i les FARC, amb el suport de l’ELN, a l’Habana. La segona part s’iniciarà a Oslo però la capital cubana es mantindrà com a seu principal de les converses. Els eixos de debat són similars als tractats en els anteriors processos de pau: la política agrària i la representació política de les forces insurgents.
La tercera i última part consistirà en l’execució dels acords amb la presència de Nacions Unides i la Organitzación de Estados Americanos. Xile i Venezuela acompanyaran tot el procés.
Tot i que la guerrilla demana un alto el foc per a facilitar la negociació, Juan Manuel Santos va advertir que les operacions militars continuarien presents; i aquest fet fomenta la desestabilitat de tot el procés.
Just abans de l’inici d’aquesta negociació el president va rebaixar el seu discurs i va fomentar les negociacions diplomàtiques amb Ecuador i Venezuela.
Partint de la Taula de debat sobre el procés de Pau a Colòmbia organitzada per International Action for Peace (IAP), destacaré les diferents perspectives que es mostren en aquest procés. Principalment es van tractar els punts que es desenvoluparan a les taules de debat.
La primera, serà la política de desenvolupament agrari integral, mostrant-se com el gran pes de tota l’agenda de negociació. Es parteix de la llei de retorn de terres, l’estimulació de la política agrària i l’explotació dels recursos naturals.
La segona, serà la participació política on s’establiran uns drets pels integrants dels moviments que sorgeixin a partir dels acords que s’hagin pres. Cal tenir en compte el cas de l’extermini, per part de narcoparamilitars, dels integrants del partit polític Unión Patriótica que va sorgir a partir del procés de pau entre les FARC i l’expresident Belisario Betancur.
També es debatrà l’amnistia dels guerrillers condemnats.
La tercera serà el tractament de la fi del conflicte, l’entrega de les armes, processos judicials i la reinserció dels guerrillers a la vida civil. Un tema important és la proposta d’ampliació del fuero penal militar que deixaria impunes les execucions extrajudicials a mans de bandes militars.
La quarta taula de debat serà sobre el narcotràfic i la possible legalització de les drogues il·lícites. La proposta és reduir considerablement el seu cultiu i la posterior producció de narcòtics, etc.
La cinquena i última serà la reparació a les víctimes i les penes dels criminals. En aquest punt caldrà encabir la llei de víctimes i restitució de terres impulsada pel govern aquest mateix any.
Deixant de banda les taules de debat, es va mostrar interès pel moviment polític i social de Marcha Patriótica. Es van subratllar els principis d’aquest ampli moviment on convergeixen la comunitat camperola i la societat civil, com ara la emancipació, els canvis estructurals que proposa a nivell polític i social i la justícia democràtica entre d’altres.
El final de la violència pot estar a prop. Aquesta vegada el procés sembla més real, amb condicions favorables i força diferents a les anteriors. La solució política al conflicte és un objectiu comú. Cal tenir present, però el negoci que la guerra ha generat durant mig segle i la dificultat per a trencar aquesta dinàmica ja establerta. Poder és un camí ple d’obstacles però fem un crit a l’optimisme perquè aquesta vegada les expectatives tenen les arrels ben profundes.
Article publicat al web de IAP: International Action for Peace; http://www.actionpeace.org
