Dia 8
Avui és el dia abans de la marxa i cal establir-ho tot. Els preparatius, les xerrades, els casos particulars, la preparació de pancartes, etc. Laura m'explica mil i un apunts del context, prenc nota i pregunto. Truquem al general Robb per tal que d'establir l'hora per la cita d'avui.
Ens dirigim cap allà. Ens rep el general al seu despatx. Observo cada petit detall. Una fotografia de família perfecta a sobre de la seva taula. Un gran mapa on apareixen fotografies de persones buscades enganxades amb xinxetes, territoris marcats amb colors, etc. Hi ha una petita taula amb les seves commemoracions i una sèrie d'espases molt ben col·locades. Al seu costat té un llibre, el qual el títol conté la paraula "guerra". Em quedo sense parla. Aquesta vegada en M. (líder sindical) no ha vingut amb nosaltres. La Laura torna a prendre la situació i explica tot molt clarament. Forta i clara. En aquest moment sento admiració cap a ella. En un primer moment el general es mostra obert i atorga el seu suport i total llibertat cap a l'esdeveniment. En uns minuts la conversa canvia i ens aconsella que parlem amb els camperols per tal de no sentir-se pressionats per les FARC tot i involucrant-se a la marxa. Dubta de la nostra neutralitat. Seguidament un dels seus homes entra a l'oficina amb un dossier on posa: "Assumpte secret". Obre el document i ens recita el llistat de noms de suposats líders guerrillers dels que disposen. Nosaltres demanem explicacions sobre la declaració que es va fer a la ràdio assenyalant a camperols com a guerrillers. Accepta que va ser ell el que va recitar la llista però nega el nom concret que comentem. S'interessa per la nostra vinculació amb altres associacions i finalment comenta que espera que tot surti bé sense aldarulls.
A la tarda ens dirigim a la base fluvial en llanxa. Encara no sóc conscient de la gran experiència que sentiré en breus minuts. Ens acompanya M. i el cap de premsa del moviment. Una vegada arribem trobem 5 barques grans, en total 2000 persones, aturades davant de la base. Al veure'ns arribar els aplaudeixen i criden. Resulta increïble. Comença l'aventura. Ens presentem al Coronel Rojas i tots els altres militars que resten drets davant les barques.
El Coronel és un home alt, molt atractiu, simpàtic i que té facilitat de convèncer a qui tingui davant. Ens resistim als seus encants i ens neguem a rebre begudes, seients, etc. En una primera instància expliquen la controvèrsia amb les armilles. Seguidament truquen a un alt comandament. Arriba en una barca de combat i armat fins a les dents. Resulta ser del Reial Madrid. La Laura comenta que comencem amb masses diferències. La tensió es redueix. Prenc fotografies i ho gravo tot. Necessiten les cèdules dels camperols de les barques. Només la policia té el dret a demanar-les i resta prohibit apuntar res. Entre les tres vigilem cada gest de cada militar que ens envolta. Cada vegada n'hi ha més. Finalment afluixen i els deixa passar, no sense abans proporcionar un seguit de consells per a la seva seguretat. Quan tots han pujat a les barques partim. Alegria i desconfiança.
De camí a la Bombonera ens assabentem que hi ha hagut amenaces per part dels paramilitars mentre estàvem fóra. Ens expliquen la jugada i truquem al Departament de Drets Humans de l'exèrcit per tal de "demanar explicacions". Recollim els camperols al port i anem caminant fins a la finca. Som un gran grup. Ens dividim i jo resto al mig amb en M. L'Anna cada vegada està més sobrepassada per la situació. Mostro interès per una de les líders: I. Em proposo entrevistar-la demà. Vull saber com és la vida d'una líder sindical dona.
Ja entrada la nit coneixem a Esteban i Jorge, treballen al departament de premsa de Marcha Patriótica i Prensa Rural. Quan em presento diuen que ja coneixen el meu nom per la nit passada. La vermellor arriba a les meves galtes. Ens proposem compartir informació i treballar plegats per a cobrir l'esdeveniment. Després de sopar xerrem asseguts a la gespa. Em faig amb el Jorge de seguida. Ha estudiat polítiques i està vinculat a diversos moviments. Entre unes coses i d'altres dormim molt poc.
