Temps de canvis
Una situació social i política que ens decep cada dia. Corrupció, retallades, espolis, especulació financera, interessos econòmics, monarquia absurda, fonts d'inversió, atur, explotació, etc. Tot queda tacat pel poder.
Partint de la base del dret alimentari com a dret humà universal i amb una capacitat de producció d'aliments que és capaç d'abastir a totes les persones, som conscients que una tercera part del planeta està sobrealimentat i on una sisena part pateix fam i subnutrició. Vivim en un món on el 35% de la producció alimentària mundial es llença, on les multinacionals negocien amb els estats (Colòmbia, Etiòpia, etc) i exploten territoris desplaçant als camperols; tot per poder incidir directament en el preu dels productes, tot i generant un benefici a curt termini. Nosaltres formem part d'aquesta cadena traient profit gaudint de qualsevol aliment al supermercat més proper. Jugar amb l'alimentació és una perversió moral perquè és una necessitat. En el nostre món el 40% dels aliments es tracten de forma especulativa. Un objectiu bàsic per enriquir la vida de les persones és la sobirania alimentària: vendre els aliments a la seva àrea, control de les exportacions, implementar polítiques alimentàries sanes, facilitar l'accés a l'alimentació i a l'aigua i bones infraestructures per a poder transportar els productes*.
Els mitjans juguen un paper molt important en tot aquest sistema. La informació que rebem, generalment, justifica la manera de fer dels governs i del sistema polític. Per exemple el segrest de l'Alakrana on els pescadors espanyols es van desplaçar a terres somalis perquè la seva quota pesquera a terres espanyoles quedava coberta. Un altre cas actual és l'expropiació d'una part dels títols de Repsol pel govern argentí. La recuperació i planificació des del seu propi estat dels recursos estratègics, com ara el gas i el petroli en funció dels seus interessos. Argentina era l'únic país d'Amèrica Llatina que no havia recuperat la sobirania nacional dels hidrocarburs. La visió des del nostre país és la injustícia, quan Repsol no és una empresa pública i inverteix gran part del seu benefici a paradisos fiscals.
Seguidament, cal esmentar la situació actual d'alt índex d'atur, l'augment de les desigualtats, destrucció de l'estat de benestar, cinisme per part del polítics; tot això afegit a la por que ens transmeten constantment per tal de fer-nos sentir dèbils i expressant la necessitat de la cultura de l'esforç, i sobretot que la situació actual és un problema de tots. Aturem-nos en el cas Bankia: injectar diners públics per salvar un dels bancs que més desnonaments executa no resulta amoral? cal rescatar a un banc que va créixer per sobre de les seves possibilitats? És la nostra responsabilitat? Qui rescata a les famílies que no arriben a final de mes? Tot i l'ingrés de capital a la banca, la desconfiança dels mercats internacionals no canvia. La crisi ha estat generada pels grans especuladors que després d'enriquir-se i desviar els beneficis a paradisos fiscals, demanen ajuda i l'Estat els ha de rescatar amb els diners dels impostos de les classes treballadores.
La democràcia que tenim avui en dia és del tot qüestionable; s'ignora als representants de la ciutadania, es prioritza els mercats per sobre de les nostres necessitats: l'educació i la sanitat. Ens mostren com a bona idea tenir 30 alumnes per aula i que amb menys mestres i menys hores escolars no augmentarà el fracàs escolar. No té res a veure. Tampoc és rellevant la reducció de personal sanitari ni el tancament de plantes hospitalàries. Increïble.
El model sostenible de creixement basat en el consum ja no funciona, la poca inversió en investigació, en educació i en creació de feina fa que la situació no millori. La nova reforma laboral fomenta el treball precari i deixa sense drets als treballadors. Tenim sous miserables però mantenim la moneda dels països amb la millor qualitat de vida.
Cada vegada sorgeixen més moviments socials i sindicals, com ara les diferents vies del moviment 15-M, manifestacions, concentracions, trobades, centenars d'actes i assemblees. La gent surt cada vegada més al carrer. El poder ho manipula i intenta reprimir-ho. Fins i tot han arribat a requisar xiulets en un partit de futbol per la defensa de la corona i de l'Estat espanyol. Patètic. Per aquest motiu es vol aprovar la mesura per la qual es considerarà terrorisme i condemna criminal resistir-se a la voluntat del Govern. Per tant l'assetjament policial està garantit. Segons el conseller d'interior la seva actuació és basada en la protecció i la seguretat física de la ciutadania. Lamentable impunitat policial. Cal destacar la despesa en aquest àmbit: 8000 policies i mitjans materials. No hi ha càstig pels causants de la crisi però si augmenta la repressió contra la ciutadania amb noves lleis que limiten la llibertat i els drets i desenvolupa pràctiques policials desproporcionades.
Per contrarestar el sentiment de culpa i mostrar la preocupació del govern per la situació actual, s'ha realitzat aquest any una segona Marató: la de la pobresa. És una bona eina per a responsabilitzar al poble del carrer de les ineficàcies del poder. Cal recordar que l'exponencial creixement de la pobresa al nostre país i al món correspon a la forma d'interpretar la política i l'economia, i a les decisions que prenen alguns amb noms i cognoms que decideixen redistribuir la riquesa cap a on ells creuen necessari o més productiu. La idea d'exhibir la pobresa com a espectacle és ridícula i és una forma de netejar la consciència d'alguns. Un altre punt a destacar és que la marató està subvencionada per La Caixa, entre d'altres. Hipocresia. Creuem els dits per l'eficiència de la distribució real dels donatius.
Cal subratllar la contrapart: la Marató de la justícia***. És una rebel·lió crítica en contra de la hipocresia de la Marató. El lema és: "Ens arruïnen, ens silencien i ara ens demanen caritat".
Encara i no estar gaire a favor del títol de català de l'any, que em sembla d'allò més elitista, cal destacar la frase d'en Puyal quan va rebre el premi aquest any: "Hem confós la felicitat amb els diners". Per cert, a la mateixa gala, s'ha reconegut la Marató com la millor iniciativa solidària, tot i censurant el discurs d'Ada Colau, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).
Dubtar dels mitjans, dels canals de televisió, amb intencions i interessos més o menys relacionades al govern actual. Els bombardejos d'imatges constants, d'idees catastrofistes ens provoquen sensacions de paranoia i d'inseguretat i aquest sentiment ens fa ser més dòcils. Tot i això, la contínua repetició de la paraula crisi, atur, etc. fa que tot perdi sentit i ens sigui més banal.
Cal despertar-se. Prenent com a referència el documental Zeitgeist (2007), cal replantejar-se el que ens mostren. Vivim en una societat on la manipulació està a la ordre del dia: des de la justificació de les guerres, de la manipulació de la informació, de la necessitat de consum, la creença de la realitat que se'ns mostra en la pantalla i la cultura de l'entreteniment per a mantenir-nos distrets (futbol, sèries, films, teleporqueria, etc). La repetició d'una sèrie d'idees genera una realitat fictícia que el poble ni es replanteja. El control absolut de la nostra ment i l'abolició del pensament crític del ciutadans és l'objectiu principal de l'economia mundial. El sistema ens ensenya a creure que no tenim poder, però si que en tenim.
La vida és un passeig que es pot canviar en un moment, és només una decisió entre la por i l'amor. The revolution is now**.
La oportunitat la hem de crear nosaltres: el poble, els ciutadans; recuperant el dret a decidir sobre el nostre futur, sobre el nostre poble.
Dret a lluitar, a defensar els nostres ideals, oposant-nos a la injustícia, construint un model diferent, més just i igualitari, destruir l'abús de poder.
Lluitar per la dissolució del sistema actual, crear un nou referèndum d'estat i unes eleccions realment democràtiques.
Tot el poder al poble.
Com a curiositat afegiré un video d'un nou cantautor, on es mostra la sensació de la generació actual davant de la realitat que ens han venut durant dècades. És fàcil i simple.
* El negocio del hambre, de Felipe López Aranguren.
** Zeitgeist, the movie. 2007
*** La Marató de la justícia. Av Diagonal davant de les Torres de La Caixa.
***** Imatge: TV3 on ets?, dels joves i de l'estelada, preses durant la manifestació educativa del 22 de maig del 2012.
