Robert Capa i Gerda Taro al MNAC - Sep 2009
Fotografia “Mort d’un milicià” de Robert Capa
En aquesta imatge Capa aconsegueix captar el precís moment en que el cos d’un republicà cau al terra al començament de la Guerra Civil espanyola.
Al observar aquesta fotografia la guerra cobra vida i reflexiono sobre la manera de viure d’aquella època. La imatge transmet força, moviment i veracitat, i gairebé em fa sentir l’impacte del tret. Els colors, el blanc i el negre, situen l’escena en la memòria històrica, i la llum sobre el cos segueix el mateix impacte que la bala. És una imatge commovedora i dramàtica que capta tot l’horror real i a la vegada l’esperit de lluita dels milicians. La figura del milicià caient al terra, mostrant la fragilitat del cos humà, ens atrau cap a una primera línia de joc, tot i observant la tècnica de la mort com a espectador.
Capa experimenta una nova tècnica mostrant una altra mirada: natural, fixant-se en l’energia humana del cos i en l’acció, potser per aquest motiu va ésser considerat com a mestre del fotoperiodisme modern.
Segons el fotògraf Robert Capa: “Si la fotografia no es bona es perquè no hi eres suficientment a prop”.
Robert Capa: Biografia
La seva biografia resulta una mica desconcertant, ja que depenent de les fonts d’informació varia el seu lloc d’origen, el seu veritable nom, etc.
Andre Friedman era el nom real de l’artista i va néixer a Budapest al 1913. En la seva primerenca adolescència, 1931, va exiliar-se a Alemanya degut a la seva relació amb grups polítics de tendència d’esquerres. En poc temps, en l’arribada de Adolf Hitler va marxar a París.
Allà va començar a exercir com a periodista gràcies a alguns contactes que mantenia. Allà mateix va conèixer a la seva companya sentimental Gerta Pohorylles i junts van decidir crear un personatge per tal d’augmentar el preu de les seves fotografies. Llavors va néixer la figura de Robert Capa, un increïble fotoreporter nord-americà.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola al 1936 es van traslladar a l’Estat per cobrir els esdeveniments a primera línia. La seva companya va morir en aquesta mateixa guerra a Madrid al 1937 i això va provocar un gran impacte en la vida de Capa. Va crear la primera agencia cooperativa de fotògrafs independents juntament amb altres artistes del món de la fotografia (Magnum photos). També va cobrir altres esdeveniments com ara: la invasió japonesa a la Xina, la Segona Guerra Mundial, el desembarcament de Normandia o la guerra a Indoxina. Finalment en aquesta última va morir al esclatar-li una mina.
Fets històrics de la fotografia
Aquesta fotografia va ser presa el 5 de Setembre del 1936 al Cerro Muriano a Còrdova al començament de la guerra civil espanyola. Després del cop d’Estat al juliol del 1936 els pobles comencen a reorganitzar-se tot i creant els Comités de defensa de la República. Al començament del mes de Setembre comencen els enfrontaments entre nacionalistes i republicans a diferents pobles de Còrdova, entre d’altres al Cerro Muriano.
La imatge mostra a un milicià anarquista que cau ferit per un tret procedent del bàndol nacional. L’impacte va que el combatent moris al moment. El combatent assassinat va romandre en l’anonimat durant 60 anys fins que finalment se li va donar una (suposada) identitat: Federico Borrell García. L’autor es mostra clarament del bàndol dels republicans, la seva trajectòria política ho confirma, i ens vol mostrar les diferents situacions viscudes en aquest front, tot i creant una realitat en primera línia: expressant la crueltat i la violència real que es viu en un conflicte bèl·lic.
L’evolució de les màquines de fotografiar
La fotografia documental ha ampliat terreny gràcies a l’evolució de les màquines fotogràfiques. Les màquines com a tal, van aparèixer a principis del segle XIX i van evolucionant de manera fugaç. Cada vegada resulten més petites i més funcionals, i per tant li permeten més mobilitat al fotògraf. La mida de les màquines també afavoreix la discreció. El zoom condiciona una fotografia, i més en el cas dels fotògrafs documentals, ja que proporcionen una millor visió sense aproximar-se al subjecte, i per tant ja és possible aconseguir fotos de difícil accés. Actualment es disposa de targetes d’emmagatzematge o les bateries que proporcionen més seguretat i una àmplia possibilitat d’error.
Les rotatives en la difusió de la fotografia com a mitjà de transmissió de la realitat
La funció de la fotografia era bàsicament la memòria, però també la visió o la percepció de la realitat. Les fotografies mostraven un testimoni real i proper. A partir de la impressió de les primeres fotografies, a finals del segle XIX, i de la premsa la informació va arribar a un gran nombre d’individus, i gràcies al seu caràcter visual podia arribar a qualsevol persona sense diferenciar els estatus culturals o socials. D’aquesta manera tota la població tenia el poder de veure el món, commoure’s, generar sensacions, comunicar idees a partir de l’imatge. L’inconvenient d’aquest medi es que dona una certesa de vegades falsa.
La polèmica sobre la veracitat de la fotografia.
Existeixen moltes versions en voltant a la veracitat d’aquesta fotografia, alguns pensen que va ser un posat i altres reafirmen la seva autenticitat. Segons alguns articles de premsa la localització on va ocórrer el succés no és correcta, ja que va ser presa a Espejo a 10 quilòmetres de Cerro Muriano. També es comenta que la zona era de control republicà i que no hi havia atacs nacionalistes. Al documental “L’ombra del iceberg” s’entrevisten als familiars de Federico Borrell i es contrasten amb les imatges, segons el documental són persones diferents. La postura dels cadàvers també mostra controvèrsia perquè segons els forenses els morts no resten de costat. Per una altra banda, periodistes i investigadors garanteixen que la caiguda, la flexió dels dits i les cames, és mostra totalment natural i que es pot visualitzar un dels trets a la cama esquerra.
Després haver visitat l’exposició al Mnac i haver observat tota la sèrie de fotografies d’aquell esdeveniment, em pregunto si un periodista seria capaç de posicionar-se entre els dos bàndols per prendre una fotografia.
Comparant aquest fet amb la situació del fotògraf Joan Fontcuberta podríem dir que tots dos han manipulat una sèrie de fotografies o exposicions, però crec que cadascun ho ha fet per motius ben diferents. Fontcuberta demostra la manipulació que pot exercir la fotografia envers la societat, mostrant-la com a canal de comunicació. Crítica la credulidad de la gent. En canvi, Capa escull l’engany segurament per motius econòmics. El fet és que la fotografia de Capa es qüestiona com a real, essent falsa, contràriament l’obra Sputnik de Fontcuberta essent falsa és pren com a verídica. Això va succeir en el programa del Cuarto Milenio presentat per Iker Jimenez televisat per la cadena Quatro.
Premsa i revistes com a transmissores d’ideologia
Aquesta fotografia en particular va ser publicada en moltes revistes, com ara: “Vu”, “Paris-soir”, ”Regards”, o a la prestigiosa “Life” i gràcies a aquest fet es va afavorir la empatia envers la causa republicana. En aquella època, com no hi havia uns altres mitjans de comunicació visuals, les revistes il·lustrades venien de manera inimaginable avui en dia. Les imatges tenien molta més força real i a la vegada un públic més ampli.
Bibliografia
CELIS, B (2009) La "maleta mexicana" de Capa arroja luz sobre el exilio español. Ediciones El país, S.L. [03/11/2009]
ALOS, E (2009) Las fotos expuestas en el MNAC desvelan que la imagen mítica de Robert Capa fue tomada lejos del frente de batalla. Ediciones ElperiodicodeCatalunya, S.L [29/10/2009]
