Dia 2.
Avui és dissabte. Al matí ens dirigim a Paloquemao, un mercat on és troba el menjar més fresc de la ciutat. Hem quedat amb el Gorka, un noi del país basc que treballa al departament de comunicació d'una associació de refugiats. Passegem pel mercat. Mentre ells compren jo observo a la gent. Prenem un suc natural i una arepa. Pregunto al Gorka sobre la seva tasca al país. Conversem sobre l'associació, el govern i la guerrilla. Em desconcerta veure com uns policies ballen al so de música tradicional colombiana per tal de concienciar als ciutadans per a que es vacunin.
Ens dirigim a casa d'ell on dinarem i després hi haurà una petita festa colombiana. El barri on ell viu és la Soledad, és tranquil i amb força ambient al carrer: bars, locals, etc. Descobreixo el Park way. Mentre xerrem i compartim un got començo a notar-me cansada, dedueixo que és degut al mal d'alçada més el cansament. Em proposen dormir una estona mentre ells preparen el dinar. El Gorka em busca una manta per tapar-me i la Laura em compra i prepara un té de coca. Increïble.
En una estona, la música Reggaetón de la sala d'estar em desperta. Seguidament de vallenatos i Shakira. Em llevo i descobreixo que va arribant gent. Dinem menjar del nostre país. Va arribant gent. Compartim riures i converses sobre l'amor, la vida i la cultura colombiana. Reafirmo que és una cultura força masclista on la monogàmia no es gaire habitual. Tinc cura sobre les preguntes que em fan referents a meva tasca al país. Ens comenten que és de mala educació negar-se a ballar amb un colombià, així que em deixo portar i aprenc un parell de passes que se m'oblidaran de seguida. Sopem picada i papas. La coordinadora em comenta que ha vingut Santos Alonso i que quedarem amb ell més tard. És membre del colectiu socio-jurídic colombià "Orlando Fals Borda" i politòleg a la Universitat Nacional de Colòmbia; em va encantar la seva intervenció al seminari de Dret internacional en el que vaig participar uns mesos enrera. La seva visió respecte el conflicte armat i la conveniència de les multinacionals amb els paramilitars em va semblar de gran interès. Em pregunto si serà un dels membres als qui hauré d'entrevistar.
Sortim a un bar de copes on seguim xerrant de política. Visions basques, colombianes i catalanes força interessants. A les 12 de la nit no puc mantenir les meves parpelles obertes més temps i marxem.
